Marta CarrascalM’ho van explicar i ho vaig oblidar,
ho vaig veure i ho vaig comprendre,
ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Proverbi xinés.
La proposta dels tallers que ofereixo als adolescents de l’Heura vol trencar amb la manera en què jo vaig rebre les Ciències, és a dir, des d’una vessant molt teòrica i desconnectada de la realitat i de la natura que ens envolta. Crec cada cop més profundament en l’aprenentatge de les Ciències a través de la vivència.
Soc química de formació, ecologista de decisió i mare apassionada per una educació connectada als propis interessos i a la vivència com a eina principal d’aprenentatge. Tot això m’ha portat a abandonar la recerca en una empresa farmacèutica per la cerca d’un projecte educatiu on sentís que es cuidaven els processos i ritmes d’aprenentatge dels meus fills. Aquest és el quart curs de l’Eloi i la Laia al Roure i el meu tercer any acompanyant les Ciències a l’Heura, que és el nom que rep l’etapa de secundària.
Per mi és tota una transformació que neix del meu sentir que la ciència és a tot arreu i que és a través de l’observació i la manipulació que l’aprenentatge ens arriba amb més força i esdevé significatiu.
La proposta dels tallers que ofereixo als adolescents de l’Heura vol trencar amb la manera en què jo vaig rebre les Ciències, és a dir, des d’una vessant molt teòrica i desconnectada de la realitat i de la natura que ens envolta. Crec cada cop més profundament en l’aprenentatge de les Ciències a través de la vivència. Per mi és tota una transformació que neix del meu sentir què la ciència és a tot arreu i que és a través de l’observació i la manipulació que l’aprenentatge ens arriba amb més força i esdevé significatiu. Són molts els autors i pedagogs que han escrit sobre l’aprenentatge a través de la pràctica vivenciada i els darrers descobriments en neurobiologia també recolzen la importància de la vivència en el procés d’aprenentatge.
Sovint m’he sorprès sentint la necessitat d’explicar alguns conceptes per tal que poguessin comprendre les propostes i de vegades fins i tot desconfiant de les seves capacitats per resoldre un problema sense cap guiatge. Ara sé que aquests dubtes formen part de la meva pròpia motxilla.
L’experiència desplegant tallers i propostes al Roure m’ha mostrat que aquesta transformació no és fàcil. Sovint m’he sorprès sentint la necessitat d’explicar alguns conceptes per tal que poguessin comprendre les propostes i de vegades fins i tot desconfiant de les seves capacitats per resoldre un problema sense cap guiatge. Ara sé que aquests dubtes formen part de la meva pròpia motxilla, de la meva experiència d’infància envers l’aprenentatge, totalment vinculada a la direcció de l’adult i totalment desconnectada dels meus propis interessos. Així doncs, m’escolto, em deixo sentir i intento posar-hi consciència. La meva intenció és relaxar les meves expectatives, posar-hi una bona dosi d’humilitat i dedicar molta atenció a què el màxim de conceptes arribin a través de propostes vivencials i de dinàmiques divertides i engrescadores.
Transformar el temari
M’ho passo pipa mirant de transformar el temari en propostes diferents i atrevides, jocs, experiments, investigacions i problemes relacionats amb una necessitat o interès del grup o d’alguns alumnes. Per entendre els misteris de la matèria, ens posarem les ulleres i la bata de laboratori per fer experiments i reaccions que ens ajudin a interpretar les lleis de la Química. I per què no jugar a ser Mendeleyev i crear una taula periòdica pròpia per l’espai de Ciències? Mentrestant podem indagar què són les partícules subatòmiques simulant models atòmics amb plastilina de colors o jugar al memori aparellant el nom dels elements químics amb el seu símbol. I si fem un dibuix del quotidià etiquetant tots els elements químics que hi són presents? Sense adonar-nos haurem entès què són els elements químics, quines són les seves propietats i quin és el sentit d’ordenar-los en una taula.
Observarem les funcions vitals i jugarem al Dixit amb definicions, mirarem l’absorció de les plantes tintant un clavell blanc amb aigua de color vermell, o agafarem aigua d’una bassa i l’observarem els protozous al microscopi
I per un taller d’éssers vius, sortirem al bosc i buscarem mostres i restes que classificarem després en els diferents regnes. Observarem les funcions vitals i jugarem al Dixit amb definicions, mirarem l’absorció de les plantes tintant un clavell blanc amb aigua de color vermell, o agafarem aigua d’una bassa i l’observarem els protozous al microscopi. I per què no dedicar unes sessions a les abelles que han fet un rusc dins una estàtua, les podríem traspassar a una caixa per fer-ne mel? I com les cuidarem, com viuen i com es reprodueixen? I per cuidar els ocells petits que ens envolten a l’hivern els farem caixes niu i menjadores, construirem un estany i quan s’apropin, aprofitarem per pintar-los, observarem els trets que els diferencien i aprendrem a identificar-los.
I si cultivem un hort i provem de plantar pèsols per estudiar les lleis de Mendel? També podem fer un arbre genealògic intentant entendre l’herència del color dels ulls.
També podem dissenyar i construir un pluviòmetre, anotar dades meteorològiques i fer càlculs estadístics de la meteorologia al Roure durant 1 any.
En un taller de física podríem mesurar l’elongació d’una molla amb diferents pesos per comprovar la llei de Hooke o mesurar el temps que triguem en recórrer una distància per esbrinar la velocitat a la que caminem o correm. També podem dissenyar i construir un pluviòmetre, anotar dades meteorològiques i fer càlculs estadístics de la meteorologia al Roure durant 1 any.
I per les matemàtiques, sense por, continuar apostant per la manipulació, ja que a través de jocs de taula i de materials adequats també es poden assimilar totes les competències bàsiques de l’àmbit matemàtic de secundària.
Idees creatives amb les que anar alimentant la seva curiositat infinita perquè puguin endinsar-se en l’apassionant món de les ciències i del pensament científic
I així, a poc a poc, anar oferint als adolescents experiències vivencials que vagin desplegant tots els àmbits de la Ciència. Idees creatives amb les que anar alimentant la seva curiositat infinita perquè puguin endinsar-se en l’apassionant món de les ciències i del pensament científic. Tan sols es tracta de transmetre la passió per les ciències a través de propostes que els puguin captivar, la resta ja ve sol, ja que l’aprenentatge i el gaudi van de la mà.
Marta Carrascal és llicenciada en Química, mare i actualment acompanyant de l’etapa de secundària de l’escola El Roure, de Sant Joan de Mediona