Grazia CecchiniFa gairebé un any ens deixava Claudio Naranjo, referent del món de la teràpia, del creixement personal i de l’educació. En record i homenatge a aquest “Mestre del nostre temps”, com se l’ha anomenat, l’autora entrellaça el recorregut i llegat intel·lectual i espiritual de Naranjo amb el context social que la crisi sanitària però també educativa de la covid-19 justament posa de manifest. L’autoconeixement de les persones educadores apareix com a esperança, en la necessitat d’un canvi profund en la “cadena de transmissió del patiment” que ens allunyi del patriarcat i sigui llavor d’una nova educació.
Ens van demanar un text per celebrar la persona i l’obra de Claudio Naranjo, que va a morir el juliol del 2019. Avui, escrivint sobre ell, no podem prescindir del que està passant al món amb la pandèmia del Coronavirus.
Molts dels lectors coneixeran com en Claudio, en els últims anys, es definia a si mateix com a “militant”, en el sentit que no deixava de denunciar aquesta societat malalta, i invertir energies i temps en la lluita contra la societat patriarcal. Patriarcal semblava un terme obsolet, però en Claudio va tornar a donar-li un sentit modern i profund parlant de la competició, l’explotació econòmica, la inclinació als diners, en fi la supremacia de la ment racional i estratègica com l’arrel del mal del món. El predomini de la ment racional comporta la desvaloració de l’aspecte maternal – la solidaritat i la comprensió – i l’esclafament de la nostra part instintiva: el domini del deure sobre el plaer, el domini de la falsedat i l’engany de la felicitat vinculada a la possessió, sigui de riqueses, sigui de poder, sobre la riquesa profunda d’una vida viscuda amb consciència.
Vivim cecs i adormits, i en Claudio denunciava la crisi de la nostra societat com una crisi de consciència, més enllà del desastre de la crisi econòmica global, que avui amb la pandèmia s’està mostrant en tota la seva violència. Avui el virus, amb la por a la mort física i a la supervivència, ha revelat la degradació d’una política de la inconsciència, on les institucions que posseeixen el poder són còmplices d’una lògica del mercat que ha alimentat la construcció d’una falsa imatge de sí que es basa en l’èxit social, en la set d’un reconeixement fútil que ens fa il·lusionar respecte a la realització de les nostres necessitats i buscar en el consum el sentit de la vida.
Felicitat del mercat
Claudio Naranjo afavoria el naixement d’una política de la consciència per a una societat que eduqui éssers complets.
Avui, el virus ha revelat la precarietat dels fonaments d’aquest sistema i la fal·làcia de la felicitat venuda pel mercat. Claudio Naranjo afavoria el naixement d’una política de la consciència per a una societat que eduqui éssers complets, que saben reconèixer la pròpia necessitat de realitzar-se a sí mateixos no identificant-se amb objectes precaris, sinó reconeixent-se i sabent conviure amb l’altre, perquè és amb i gràcies a l’altre que naixem i vivim. Conèixer-se a sí mateix en profunditat per estimar-se i estimar i, així, entrar en un estat de pau interna i social.