Reflexions

Observació directa: què aporta a l’escola infantil?

La pràctica sistemàtica de l’observació directa, iniciada als anys 50 en l’àmbit terapèutic, s’ha anat introduint progressivament en el currículum d’alguns projectes educatius de l’etapa infantil. És una manera de relacionar-se amb els infants i de mirar-los des d’un lloc que interpel·la i transforma les pròpies educadores. Els seus efectes abasten doncs unes i altres. I és que, com diu una mestra citada en l’article: “La nostra mirada pot despertar canvis en els infants”....

Recursos

Especial llançament!

Subscriu-te ara a Barbiana i gaudeix de tots els continguts en obert

Subscriure'm