Alfredo HoyuelosLa pandèmia de la COVID-19, la suspensió de l’activitat escolar i el seu retorn en unes condicions incertes obliguen a no ajornar més una tasca que de fet ja estava pendent: la reinvenció del servei educatiu de les escoles bressol. En clau propositiva, sense oblidar la conjuntura i en un to serè, ple de cites i gairebé poètic, l’autor va del global al concret, de la nova cosmovisió ecològica i feminista a què ens porta aquesta nova realitat, al posar nom i començar a estirar fils per a cadascun dels aspectes interns i externs que involucren l’escola bressol i la seva funció en una societat que, citant a Najmanovich, vol més cuidadana.
El primer, reconèixer les situacions i conseqüències tràgiques i doloroses que ha portat o està vehiculant a diverses persones aquesta pandèmia.
L’aparició de la COVID-19 ens dóna l’oportunitat, els temps, per repensar-nos i sortir d’unes certes inèrcies, motlles o greus errors en el que havíem caigut, en aquesta mal anomenada normalitat.
Si alguna cosa apareix a l’horitzó com a segura és la incertesa. Els investigadors i investigadores de la complexitat fa temps que en parlen, però com mai abans ens travessa el cos profundament, esquinçant-nos, i ens ofereix, paradoxalment, la possibilitat de pensar, sentir i actuar de manera diversa. Segons Edgar Morin, un dels pensadors més prolífics d’aquest paradigma (entès com una arrel organitzadora que estructura un marc de sentit), diu que som en un oceà d’incertesa amb alguns arxipèlags de certesa. I és aquí on podem surfejar en les aigües de l’incert per esperar l’inesperat, perquè viure (i no sobreviure), per al pensador francès, suposa afrontar contínuament la incertesa, per revelar les possibilitats d’habitar aquest món de manera poètica amb realització plena de les potencialitats de l’amor i del joc. I des d’aquí reinventar-nos sense recórrer a aquesta idea esborronadora de nova normalitat, que es mou en una norma imposada i, per tant, controladora, que no obre les portes prou a la creativitat, a la imaginació o al lúdic i al divers.
Tenim l’oportunitat d’obrir preguntes sense ofegar-les amb ràpides respostes i de prendre la cor-responsabilitat d’imaginar una escola sense esperar que els “savis i sàvies” ens diguin com ha de ser tot.