Anna SerraA la vista de l’experiència de transformació dels espais oberts de l’escola Santos Samper d’Almudévar de la qual ens parlen Carme Cols i Pitu Fernández en aquest article i sobre la que refelxionen Inma Tena i Teresa Hernandéz en, hem demanat a l’autora, antropòloga de la infància, que ens comenti els beneficis psicològics i educatius dels espais que aposten per la natura, per les estructures flexibles i per als materials manipulables, així com la incidència d’aquests espais en la no competitivitat, les relacions i el maneig dels riscos per part dels infants.
El filòsof francès Henri Lefebvre en el seu llibre “La producció de l’espai”, escrit el 1974 deia:
El espacio manipula a las masas controlando su cotidianidad, sus aspiraciones y sus necesidades.[i] (Lefebvre, 2013)
Si les relacions entre persones varien en funció de l’espai en el que es troben, transformant els espais exteriors escolars, convertint-los en espais naturals, a part d’esdevenir zones més agradables i confortables, estarem provocant un canvi en l’actitud, en les dinàmiques i en les relacions entre els infants que els utilitzen.
El pati de l’escola Santos Samper d’Almudévar era, com la gran majoria, un espai pla, amb molt poques propostes lúdiques i escassos elements naturals. Amb l’objectiu de convertir-lo en un espai educatiu que afavorís, entre d’altres, el desenvolupament artístic, mediambiental i paisatgístic, un grup de treball format per famílies, mestres i alumnes han aconseguit transformar-lo, tot oferint diferents espais lúdics i d’aprenentatge.
En aquest nou espai, han creat una zona de manipulació de sorra i aigua; un turonet amb herbes aromàtiques per apropar la naturalesa als infants i amb materials per poder-la observar; una àgora; u escenari; una petita edificació feta amb bioconstrucció per afavorir el joc simbòlic; una taula sensorial amb sorra fina i estris per la seva manipulació; una cabana; un pont; zona verda amb troncs,…
Tota aquesta transformació l’han dut a terme perquè creuen que els espais exteriors de les escoles han de ser espais d’aprenentatge que permetin jugar, crear, i imaginar; que permetin realitzar jocs no estructurats; que ofereixin subespais; que facilitin les relacions afectives i socials entre els iguals; perquè creuen en la necessitat d’oferir als infants uns espais exteriors de qualitat amb elements naturals.
Espais naturals
Richard Louv, en el seu llibre Last Child in the Woods (2005) va ser el primer a concloure que gran part dels trastorns que afecten als infants de la nostra societat tenen el seu origen en un dèficit de natura.
Richard Louv va ser el primer a concloure que gran part dels trastorns que afecten als infants de la nostra societat tenen el seu origen en un dèficit de natura
Posteriorment, molts altres autors han corroborat aquesta teoria amb noves recerques, en les que determinen que un contacte més habitual amb la natura provoca en els infants, i en les persones en general, una millor funció cognitiva; un augment de la creativitat; un major sentit de llibertat; una millor relació amb els altres; un menor dèficit d’atenció degut a una reducció de l’estrès; un menor nivell d’agressivitat; un menor índex de malalties; una major resiliència emocional; més oportunitats per conèixer-se un mateix; una major atracció pels entorns naturals; a més, d’afavorir el joc actiu, millorant les habilitats motores i reduint els nivells d’obesitat[ii]. Per contra, els infants que no acostumen a jugar a l’exterior, tenen menys xarxa social, poden tenir menys confiança i estar menys integrats en la seva comunitat[iii].
William Bird en Natural Thinking (2007)[iv] conclou que disposar d’entorns interessants i atractius per jugar pot contribuir a la reducció dels comportaments agressius i dels conflictes a les escoles, ja que el comportament destructiu és més comú observar-lo en grans espais, avorrits, sense arbres, arbustos o altres delimitacions naturals. En les meves observacions[v] també he pogut comprovar que en els patis amb més opcions lúdiques els infants estan més a gust perquè acostumen a trobar espais que s’adapten a les preferències de cadascú, i això deriva en una reducció del soroll i de la conflictivitat.
Un exemple dels beneficis que poden aportar la transformació dels espais infantils en espais naturals el demostren Dyment i Bell[vi] en l’estudi realitzat a 59 escoles del Canada, que havien convertit el pati en espais verds. Comparant el que hi passava abans i després de la transformació, van comprovar com el tipus de jocs que s’hi practicava es va diversificar molt, realitzant molts més jocs simbòlics i de construcció. Els jocs competitius van perdre el protagonisme que tenien en els patis amb ciment, per donar lloc a jocs que afavorien un moviment i un desenvolupament més saludable, també entre aquells infants que fins llavors es movien molt poc; a la vegada que els índexs de satisfacció general dels infants i el tracte vers els companys van passar a ser molt més positius.
Els jocs competitius van perdre el protagonisme que tenien en els patis amb ciment, per donar lloc a jocs que afavorien un moviment i un desenvolupament més saludable
Material manipulable
Els espais de joc han d’animar als infants a interactuar. Els infants realitzen jocs més creatius, cooperen i aconsegueixen resoldre problemes ells mateixos quan disposen de material manipulable, i S. Herrington i altres (2007)[vii] van observar que els conflictes augmenten quan no disposen d’aquest tipus de material.
Els espais amb estructures fixes acaben fent-se avorrits i afavoreixen la competitivitat entre companys, respecte als espais naturals a on disposen de materials solts, de més desafiaments i a on les activitats es poden diversificar[viii].
Cada vegada són més els estudiosos[ix] que parlen de la importància de viure situacions de risc, ja que són aquestes les que permeten a l’infant desenvolupar i millorar les habilitats motores i guanyar confiança per poder ser físicament actiu. Perquè per poder avaluar i saber gestionar el risc hi hem d’haver estat exposats.
“Life is full of risk, so the best way to prepare children for life is to ensure they know how to judge risk for themselves”. [x] (Danks i Schofield, 2005: 15)
Els espais naturals estimulen i ofereixen reptes als infants que els patis tradicionals no permeten, ja que amb l’objectiu d’evitar qualsevol perill eliminen també els riscos i amb aquests, perden un dels elements que fan més atractiu a un espai per als infants, l’autosuperació.
Conclusions
La transformació de l’espai exterior de l’escola Santos Samper d’Almudévar és un exemple de la preocupació creixent de la comunitat educativa vers l’alarmant dificultat dels infants a l’hora de realitzar jocs de qualitat, d’establir relacions amb els seus iguals, de realitzar exercici físic i de tenir contacte amb la natura.
Com hem vist, naturalitzant els espais públics, s’estimula la curiositat, la imaginació, la fascinació i l’aprenentatge per descobriment, respectant el ritme de cadascú. Els elements naturals ofereixen reptes i complexitats que es modifiquen i es transformen amb el temps, fent que l’espai no sigui monòton i avorrit per als infants, a la vegada que fa créixer el seu respecte per la natura
Naturalitzant els espais públics, s’estimula la curiositat, la imaginació, la fascinació i l’aprenentatge per descobriment, respectant el ritme de cadascú.
Acabar amb la
reclusió de molts infants en espais privats i tancats a la que són sotmesos per
por dels perills de l’exterior i aconseguir que recuperin
l’espai exterior a on poder realitzar activitat física; interaccionar amb altres persones; afavorir la creativitat i
la resolució de problemes; i recuperar el contacte i la interacció amb la
natura, són alguns dels objectius que promouen transformacions com aquesta.
Bibliografia
[i] Lefebvre, H. (2013) La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.
[ii] Lester, S. i Russell, W. (2008) Play for a Change. Play, policy and practice: A review of contemporary perspectives. Summary report. University of Gloucestershire.
Louv, R. (2005) Last Child in the Woods. Algonquin Press, Chapel Hill. Versió en castellà: Los últimos niños en el bosque. Madrid: Capitán Swing, 2018
McCurdy, L. i altres (2010): “Using nature and outdoor activity to improve children’s health”. En Current Problems In Pediatric And Adolescent Health Care, 40(5), 102-117.
Pretty, J. i altres (2009) Nature, Childhood, Health and Life Pathways. Interdisciplinary Centre for Environment and Society Occasional Paper 2009-02. University of Essex, UK.
Wood L. i Martin, K. (2010) What makes a good play area for children? Centre for the Built Environment and Health. The University of Western Australia.
[iii] Gleave, J. (2008) Risk and play: a literature review. London: Play England.
[iv] Bird, W. (2007) Natural Thinking. Royal Society for the Protection of Birds.
[v] Serra, A. (2018) “Com afecta el tipus de pati al joc i a les relacions entre infants?” El diari de l’educació (Barcelona, Fundació Periodisme Plural) [revista online] Disponible a: http://diarieducacio.cat/com-afecta-el-tipus-de-pati-al-joc-i-a-les-relacions-entre-infants/
[vi] Dyment, J.E. i Bell, A.C. (2008): “Grounds for movement: green school grounds as sites for promoting physical activity”, Health Education Research, Volume 23, Issue 6, 1 December 2008, 952–962.
[vii] Herrington, S.; Lesmeister, C.; Nicholls, J.; Stefiuk, K. (2007) 7Cs: An Informational Guide to Young Children’s Outdoor Play Spaces. By OutsideCriteria. [En xarxa] Disponible a: http://www.wstcoast.org/playspaces/outsidecriteria/7Cs.pdf
[viii] Barbour, A. (1999): “The impact of playground design on the play behaviors of children with differing levels of physical competence”. En Early Childhood Research Quarterly. Volume 14, Issue 1, Pages 75-98.
Fjortoft, I. (2004): “Landscape as playscape: The effects of natural environments on children’s play and motor development”. Children, Youth and Environments, 14(2): 21-44.
Gummer, A. (2010): “The role of modern playgrounds in child development”, Ip-Dip, 15 4-26.
Walsh, P. (1993): “Fixed equipment: A time for change”. Australian Journal of Early Childhood, 18: 23-29.
[ix] Freire, H. (2013) Educar en verde. Ideas para acercar a niños y niñas a la naturaleza. Barcelona: Graó.
Jones, D. (2007) Cotton Wool Kids: Releasing the Potential for Children to take Risks and Innovate. Coventry: HTI.
Little, H. i Wyver, S. (2008): “Outdoor play – does avoiding the risks reduce the benefits?”, En Australian Journal of Early Childhood, 33(2), 33-40.
[x] Danks, F. i Schofield, J. (2005) Nature’s Playground. Frances Lincoln, London.