La infància no és més que una altra frontera, un gueto, com diu André Stern, on excloure tot allò que en el fons, fa por. L'amor, el plaer per la vida i...
En una ocasió vaig treballar en un assessorament a una escola, on vaig acompanyar a una mestra amb el seu grup durant diverses sessions. L’escola ens havia contactat ja que en aquest grup es donaven freqüents problemes de disciplina, que anaven augmentant i empitjorant el clima d’aula i les relacions a diferents nivells: entre el grup es donaven casos d’agressions, unes explícites i altres encobertes, i alguns nens tenien por de reaccionar; la relació de la mestra amb el grup estava tenyida de frustració, impotència i cansament, ja que després de diversos intents, xerrades, assemblees i càstigs, la conflictivitat seguia latent; la relació amb les famílies, atesos els continus conflictes a l’aula, també patia de tensió, desconfiança i exigència. Resulta fàcil imaginar en quin estat emocional i d’esgotament es trobaria qualsevol que hagués de gestionar una situació així....
