Júlia Sánchez AndreoTot i la presència cada cop més evident de la sexualitat i la genitalitat en la nostra vida quotidiana, encara es troba a faltar una veritable visió integral de l’educació afectiva i sexual. Per on començar? L’autora ens fa una completa introducció al tema i ens dona pistes sobre el paper dels diversos agents, sobre els continguts que hauria d’incloure aquest enfocament i les possibilitats que ens ofereix ja el currículum de Primària.
Les escoles públiques catalanes tenen un bonic camí al davant per incorporar l’educació afectiva i sexual integral (EASI). Per començar, us recomanem que consulteu les recomanacions de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva de l’ajuntament de Barcelona que, a través del seu grup d’educació, el 2016 va publicar els Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centres educatius Barcelona[1]. En aquesta publicació s’orienta la intervenció que es recomana fer per cada grup d’edat, responent així a una de les preguntes més freqüents dels adults que es disposen a oferir EASI: Quan començar a parlar de sexualitat amb els infants? Què abordar en cada etapa?
Per altra banda, la Generalitat de Catalunya ha aprovat recentment l’aplicació del programa Coeduca’t[2], per incloure l’educació afectiva i sexual a 300 centres escolars catalans, per implementar-se al llarg de 3 anys, des de l’educació infantil i primària, fins a l’educació secundària. En aquest sentit, seguir la pista dels centres beneficiaris i tenir en compte les indicacions que el programa Coeduca’t acabi assenyalant podran ser un bon far pels centres i projectes educatius del conjunt del territori.
Projecte transversal
Si volem reflexionar entorn el paper dels diferents agents educatius en el propòsit d’incorporar l’educació afectiva i sexual integral, caldrà que tinguem en compte:
1.
En primer lloc, per poder oferir EASI a les escoles, cal que l’equip directiu i el claustre de professors s’informin i es formin sobre les diverses temàtiques que implica l’EASI i prenguin una decisió conjunta sobre el compromís d’oferir EASI al centre o projecte escolar al qual pertanyen.
2.
En segon lloc, les comissions o els referents dels centres en temes de gènere, igualtat o coeducació també són clau per calibrar el clima polític entre les famílies i les dimensions més centrals que cal començar a treballar al projecte per iniciar l’EASI.
3.
Si la intervenció en EASI és transversal de centre, tots els infants se’n beneficiaran i les famílies que tinguin pors, diferències o prejudicis s’hauran d’escoltar des de la comunitat educativa, acompanyar de la millor manera i esforçar per acollir l’EASI com el guany de drets, seguretat i salut sexual i reproductiva que representa en relació amb els infants i pel conjunt de la societat.
4.
Avui en dia la promoció de la salut sexual i l’EASI es reconeixen com un dret dels infants, adolescents i joves en totes les edats
Més enllà de les posicions ideològiques, culturals, religioses o de la voluntat dels diferents agents de la comunitat educativa, el cert és que avui en dia la promoció de la salut sexual i l’EASI es reconeixen com un dret dels infants, adolescents i joves en totes les edats i per tant i, seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut[4], l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura[5] i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030[6], és un compromís i una responsabilitat dels governs oferir EASI i recursos perquè els professionals comptin amb la informació i formació necessària per adaptar l’EASI a cada etapa madurativa i als contextos educatius específics.
Dins el currículum
Hi ha diversos àmbits curriculars que ens poden permetre estirar del fil per oferir una mirada més completa sobre el fet sexual humà.
Per una altra banda, i d’acord amb el currículum oficial de l’educació primària, hi ha diversos àmbits curriculars que ens poden permetre estirar del fil per oferir una mirada més completa sobre el fet sexual humà i els continguts específics que poden ser adequats per als alumnes en cada etapa madurativa. Igualment, en l’àmbit legislatiu, ja es contempla la importància de la igualtat d’oportunitats entre les noies i els nois, s’aposta per evitar l’assetjament o les discriminacions per motiu de sexe i gènere, i es contempla el compromís d’evitar les violències de gènere i fomentar la igualtat d’oportunitats.
Concretament, el currículum oficial de l’educació primària[3] té en compte continguts relacionats amb el coneixement del medi, que inclou la salut, l’equilibri personal o la reproducció humana; també inclou l’àmbit de l’educació física, oferint continguts sobre l’expressió i la comunicació corporal i la higiene corporal; des de l’àmbit lingüístic es treballa la comunicació oral i escrita i es pot tenir en compte el llenguatge inclusiu i des dels àmbits més transversals, com les competències digitals o l’àmbit de l’autonomia, la iniciativa personal i l’emprenedoria, podem abordar el tractament de la informació digital, l’autoconcepte o la presa de decisions. Tots aquests continguts curriculars poden ser la base per facilitar l’educació afectiva i sexual, com veurem a continuació.
Així doncs, més enllà dels compromisos i recursos que han d’existir per facilitar l’EASI, també podem aturar-nos a compartir diferents indicacions per apropar els continguts als alumnes, partint del currículum de l’educació primària:
1
L’espècie humana no només es reprodueix sinó que crea i configura sistemes de criança per acollir la nova criatura, relacions de confiança i convivència diverses.
En primer lloc, quan parleu de reproducció, us convidem a alçar la mirada dels llibres de text i reconèixer els alumnes reals que teniu a les aules, dins d’aquest relat de la reproducció biològica de l’espècie humana. Els infants i adolescents que estan a les aules han nascut, igual que nosaltres, i any rere any ho celebren, en cada festa d’aniversari. Més enllà de la reproducció humana, les persones naixem. I abans d’això ens han gestat i parit, ens han concebut. La concepció d’una vida humana no només passa per la unió de les cèl·lules, de l’òvul i l’espermatozoide i de la seva relació amb els aparells reproductius i la pràctica del coit. Concebem una vida humana perquè la desitgem, perquè ho decidim, o si més no, perquè decidim seguir endavant amb els embarassos que són desitjats i podrem sostenir. L’espècie humana no només es reprodueix sinó que crea i configura sistemes de criança per acollir la nova criatura, relacions de confiança i convivència diverses, vincles familiars i de compromís, relacions puntuals o sostingudes per acollir i acompanyar una nova vida.
2
L’educació sexual existent es pot ampliar, dotar de sentit i significat i adaptar a la vivència real dels alumnes; alhora que pot calmar i resoldre molts i molts dubtes.
Quan parlem de salut i higiene a les escoles, més enllà de la importància de rentar-se les mans, tenir una bona dieta, fer exercici i reforçar una imatge corporal positiva i saludable, podríem afegir que entre els 8 i els 14 anys les noies, i entre els 10 i els 16 anys els nois, els nostres alumnes estaran travessant una de les èpoques de major transformació corporal de les seves vides: la pubertat. Si podem mesurar canvis de pes i alçada aplicada als canvis puberals, si podem oferir un valor real a l’alimentació, el descans i a la higiene mental i física per tenir un bon desenvolupament maduratiu, si podem ubicar el cicle reproductiu humà dins la sexualitat humana i per tant dins dels canvis de les hormones sexuals, que s’activen a la pubertat i que evolucionen cíclicament en els cossos dels nois i les noies, durant l’adolescència, sembla que l’educació sexual existent es pot ampliar, dotar de sentit i significat i adaptar a la vivència real dels alumnes; alhora que pot calmar i resoldre molts i molts dubtes que d’altra manera queden en mans del silenci, la vergonya, la culpa, les falses creences i els mites antics.
3
Jocs explícitament genitals que sovint passen desapercebuts per als mestres i que altres vegades, tot i saber-ho, deixem que els infants hi juguin sense límits i consignes explícites
En tercer lloc, tenim aquell currículum ocult que sovint no passa desapercebut als passadissos dels instituts i que, si ens hi fixem de prop, tampoc està absent als racons amagats dels patis de primària i al centre de molts patis de l’educació infantil. Em refereixo als jocs explícitament genitals que sovint passen desapercebuts pels mestres i que altres vegades, tot i saber-ho, deixem que els infants hi juguin sense límits i consignes explícites. Potser la majoria els ensenyem, sense voler-ho, que són jocs que hauran de fer fora de l’escola o d’amagat, sense que els enxampin. Aquest currículum ocult no passa desapercebut, per sort o per desgràcia, del record dels que vam ser una vegada infants i recordem aquells casaments al pati, aquell jugar a metges, a mares i pares, a nuvis, etc. Jocs que implicaven o no el contacte genital, però que moltes vegades implicaven als infants més curiosos, innocents o amb majors carències afectives, a viure experiències no consensuades que podien envair la seva intimitat afectiva i física, o portar-los a gaudir-la sense paraules, en silenci i d’amagat. Potser l’àmbit curricular vinculat a l’autonomia i la presa de decisions, hauria de servir també per construir una autoimatge completa, com a éssers sexuats que som, i facilitar un pretext clar en el currículum de l’educació primària per parlar del respecte al cos propi i dels altres, per educar en l’aprenentatge de l’expressió assertiva de les necessitats, desitjos i límits; en l’aprenentatge i la pràctica del consentiment. Igualment, és urgent establir espais de tutoria o continguts específics per la promoció de la salut i la prevenció dels abusos sexuals.
4
Podem reconèixer les diversitats corporals, funcionals, ètniques, culturals, i en la construcció de les identitats, les expressions dels gèneres o l’orientació dels desitjos.
En quart lloc, cal que aprofundim en la riquesa de les diversitats que ens travessen i que poden derivar en pretextos d’assetjament o discriminació entre companyes, si no les legitimem i atenem equitativament. Així l’EASI ha de treballar transversalment, i a través de l’expressió física, artística, cultural o de gènere a les escoles. Estirant d’aquest fil podem reconèixer les diversitats corporals, funcionals, ètniques, culturals, i en la construcció de les identitats, les expressions dels gèneres o l’orientació dels desitjos. Els extrems, el binarisme, les identitats estanques poden calmar algunes persones, ens faciliten un marc immòbil de la realitat, ens permeten dir: “jo sóc nena i prou, ja se qui sóc, perquè les nenes són de determinada manera”, i això pot relaxar inconscientment a moltes persones, també adultes. Però la realitat és diversa i canviant, les identitats són complexes i cal que progressivament els infants puguin viure i experimentar en les diversitats que els siguin possibles. Disposar de vestuaris diversos, amb colors, i oferta de joguines, rols i pràctiques diverses ens enriqueix i flexibilitza. No serà el desitjat per tothom, però cal comprendre que la diversitat no és una elecció, simplement és una realitat. Totes som diverses davant dels ulls dels altres, al llarg de la nostra biografia personal canviem i ens diferenciem, també de nosaltres mateixes.
5
Quan recullo els testimonis dels alumnes a les aules, parlant del bon tracte, els infants que han patit o pateixen violències i discriminacions salten realment a la vista.
Finalment, ens caldrà oferir un espai d’honor a la prevenció de les violències de gènere, a la prevenció, detecció i reparació del sexisme, la misogínia i el masclisme. Segons la meva experiència, si preguntem en una classe qui ha patit violència o discriminació per motius de gènere, no en treure’m aigua clara, tothom s’ha sentit ofès en alguna ocasió, tots els infants, adolescents i joves et diran que han estat agredits, que han viscut injustícia i han patit. I si bé és essencial escoltar aquestes situacions, la nostra proposta és primer, partir d’un lloc de salut i seguretat per avaluar les violències viscudes i exercides. És a dir, volem començar per preguntar: Com ens sentim estimades a casa? Com m’estima, em cuida i em respecta la meva mare, el meu pare, les meves mares, àvia o avi? Com em respecten i aprecien els companys de classe, les meves amigues i amics? En què noto l’amor dels animals de companyia? L’estima de les tutores o les entrenadores? Quins senyals de bon tracte, respecte i agraïment sabem reconèixer, apreciar i expressar? Quan recullo els testimonis dels alumnes a les aules, parlant del bon tracte, els infants que han patit o pateixen violències i discriminacions salten realment a la vista. Veus als infants amb els seus caps cots, les seves declaracions explícites i detallades dels cops, negligències o amenaces que viuen per part de les seves famílies o, en alguna ocasió, dels seus companys. Abusos, negligències greus i discriminacions establertes, violències vers els infants. Treballar les violències és apressant. I ser conscients dels determinants que les fan més crues per uns col·lectius que altres, urgent.
Amb tot, desitjo que aquestes reflexions us donin pistes per fer efectiva l’educació afectiva i sexual que es mereixen els nostres alumnes. Des d’una mirada amplia i integral vers les sexualitats, més enllà de les pràctiques sexuals adultes, i oferint una dimensió més significativa, completa i adequada a les experiències reals dels infants, adolescents i joves.
[1] Ajuntament de Barcelona. (2016). Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centres educatius de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Estratègia per la salut sexual i reproductiva (ESSIR).
[2] Coeduca’t. (2019). Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Recuperat el 17 de setembre de 2019 de http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/altres-programes-educatius/coeducat/.
[3] Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el currículo básico de la Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado, 52, de 1 de marzo de 2014.
[4] Organizació Mundial de la Salut. (2018). La salud sexual y su relación con la salud reproductiva: un enfoque operativo. Ginebra: OMS.
[5] Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (2018). Orientaciones técnicas internacionales sobre educación en sexualidad. Un enfoque basado en la evidencia. Paris: UNESCO
[6] Organizació de les Nacions Unides. (2015). Objetius de Desenvolupament Sostenible. Recuperat el 25 de setembre de 2015 del Centre de notícies de la ONU a https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/2015