L’aula com una tribu

La enseñanza basada en el apego, de Louis Cozolino

A propòsit del llibre La enseñanza basada en el apego, de Louis Cozolino, l’autor n’explica àmpliament els continguts. Les propostes de Cozolino es basen en la dimensió social del vincle d’aferrament, i consisteixen en una sèrie d’estratègies que es resumeix en la idea o metàfora de l’ “aula tribal”: convertir el grup educatiu en una tribu. L’article desgrana els principals conceptes i recursos continguts en el llibre, que ens convida a descobrir.

Louis Cozolino presenta un llibre en què analitza la manera en què el cervell humà va evolucionar per aprendre al llarg de la història de la nostra espècie. En el llibre es defensa la teoria que el cervell, com a òrgan humà que és, també ha evolucionat fins a convertir-se en un òrgan social. D’aquesta manera els que es relacionen millor sobreviuen millor. Els humans, durant els últims 100.000 anys, hem viscut en petits grups que mantenien una relació estreta, coneguts com tribus. Van sobreviure gràcies a les relacions familiars, a la cooperació i als rituals comuns.

L’objectiu del llibre és posar en valor els mètodes educatius de l’aula tribal, per tal que el mestre pugui aprofitar els instints socials primitius en benefici dels seus alumnes. Entén la tribu com un grup d’individus units pel temps compartit, per la confiança, per l’afecte i per un propòsit comú. Les tribus constitueixen l’entorn social en què van evolucionar els nostres cervells al llarg de moltes generacions. A la tribu les necessitats individuals queden subordinades a les del grup, i en la mateixa imperen la cura, l’abnegació i altres formes de comportament altruista.

Els valors de les societats industrialitzades, i especialment en el món occidental, es basen en la competició, en l’èxit individual, en l’obediència i en el poder sobre els altres. S’organitzen grans grups socials basats en la jerarquia social, la desigualtat i el domini. Els valors tribals del respecte mutu, la cooperació i la cura que van donar forma als nostres cervells socials durant generacions, s’han exclòs de la cultura moderna.

Els valors tribals del respecte mutu, la cooperació i la cura que van donar forma als nostres cervells socials durant generacions, s’han exclòs de la cultura moderna.

Ens trobem en un món que no encaixa bé amb la nostra biologia ni amb els nostres instints socials bàsics. Hem menyspreat la saviesa inherent en la cultura i en l’experiència humana modelada al llarg de milions d’anys. Els teòrics de l’educació moderns no han estat capaços de veure el valor de l’aferrament segur entre alumne i docent.

A continuació expliquem algunes de les idees clau que desenvolupa el llibre:

Aferrament

L’origen de l’aferrament està en el vincle entre la mare i el fill. La cura prolongada i íntima és el bressol evolutiu del cervell social humà. Sobrevivim gràcies a la nostra capacitat d’establir vincles amb els nostres pares i de detectar les necessitats i les interaccions d’aquells que ens envolten.

Aferrament segur és la capacitat de veure ‘s tranquil·litzat per les altres persones i d’experimentar seguretat gràcies a la seva proximitat. Aquest vincle biològic ha estat modelat per l’evolució i és bàsic per a l’aprenentatge.

Traslladat a l’àmbit escolar, en el llibre es planteja la necessitat de tenir professorat dedicat, afectuós i compassiu, que conegui bé els infants i els procurin el benestar. La capacitat d’un alumne per aprendre està profundament afectada per la qualitat del seu aferrament al professorat i als companys i companyes.

El professorat promou la configuració dels esquemes d’aferrament a través de les seves interaccions, dins i fora de l’aula. Les relacions d’aferrament calmen l’ansietat i faciliten l’aprenentatge. Cal dedicar temps a construir l’aula tribal.

Educació

La construcció de l’aferrament a l’aula és una cosa essencial, especialment per a l’ alumnat amb especials dificultats per aprendre a causa de traumes passats, desafiaments sòcio-emocionals i desconnexions culturals. Per això, com més s’assembli l’aula a les dinàmiques dels sistemes socials naturals, més s’optimitzaran la neuroplasticitat i l’aprenentatge, així com les relacions de vincle i l’estructura social del grup.

Com més s’assembli l’aula a les dinàmiques dels sistemes socials naturals, més s’optimitzaran la neuroplasticitat i l’aprenentatge.

Professorat

Als nens i nenes, els comportaments poc afectuosos els ensenyen que el món és un lloc perillós, i els aconsellen evitar l’exploració, l’assumpció de riscos o confiar en els altres. El professorat sever, crític, despectiu, estressat, transmet aquests estats mentals a l’alumnat i bloca la seva capacitat d’aprendre. El professorat capaç de crear ambients socials, intel·lectuals i físics enriquits que estimulen la plasticitat neuronal, millora l’aprenentatge.

Aula segura: permet a l’alumnat fer front a l’estrès del nou aprenentatge i regular la seva por al fracàs amb el suport del seu professorat i companys.

Cal fer una formació més àmplia al professorat. Els programes de formació actuals els preparen per ser instructors però no ho fan per enfrontar-se als problemes socials o emocionals amb què es trobaran.

Propostes educatives

Quatre aspectes necessaris a l’hora de planificar l’aprenentatge i desenvolupar millor els cervells:

1) Establir relacions segures i de confiança

2) Mantenir estats d’ansietat i excitació baixos o moderats. Aquests estats optimitzen l’aprenentatge, però aquest s’atura en estats d’alta excitació, ja que es desvia l’energia cap a la supervivència immediata. L’aprenentatge eficaç requereix un estat d’interès i curiositat, amb una ansietat mínima.

3) Pensar i sentir. L’atenció als pensaments i als sentiments millora la regulació emocional i la resolució de problemes. Els professors proporcionen un model emocional als seus alumnes.

4) Construcció conjunta de narracions de narracions (construcció conjunta d’històries entre els membres de la tribu). Les històries compartides ensenyen habilitats, transmeten valors i creen perspectives i objectius compartits.

Altres aspectes i propostes rellevants que apareixen en el llibre:

• Mantenir les escoles i les aules amb formats reduïts, i si no és possible, crear tribus més integrades

• Dedicar temps suficient per establir vincles: intercanvi d’experiències, centrar-se en projectes comuns

• Servei a la comunitat. No protegir els infantsdel món real. El necessiten els seus cervells per créixer.

• Centrar-se en esdeveniments actuals amb històries d’interès humà. “El món és la millor font de material didàctic”.

• Participació significativa i emocional per part dels pares i mares, dels avis i d’altres persones ciutadanes.

• Practicar l’humor a l’aula. L’humor millora la connexió social, disminueix l’estrès, estimula el desenvolupament del cervell i millora la integració de les xarxes neuronals. També augmenta l’atenció dels alumnes, el gaudi i la memòria. Quan la informació va acompanyada d’humor és més probable que es recordi. Però el sarcasme o l’humor despectiu poden obstaculitzar l’aprenentatge. Millor l’humor inesperat, sorprenent.

• Arribar als alumnes als quals és impossible ensenyar. Hi ha una connexió íntima entre l’acceptació social i l’aprenentatge.

L’humor millora la connexió social, disminueix l’estrès, estimula el desenvolupament del cervell i millora la integració de les xarxes neuronals

En definitiva penso que aquest llibre va més enllà de la presentació d’una sèrie d’idees teòriques i / o activitats pràctiques per treballar a l’aula. Presenta una bona fonamentació antropològica de les raons que impulsen al nostre cervell a treballar de manera cooperativa, a aprendre coses noves a través de la connexió afectiva entre mestre i alumne, i planteja les grans línies d’actuació que serien fonamentals per a una bona educació que doni un gir als models competitius actuals. Entenc que les idees d’aquest llibre haurien de ser tingudes en compte a l’hora de triar els millors professors. Tant com saber, aquests han de poder atendre les necessitats individuals del seu alumnat, ser atents, comprensius, afectuosos, motivadors, creatius, etc. És a dir, s’ha de tenir en compte l’aferrament com a element que estimula la neuroplasticitat de l’aprenentatge.

Cozolino, L. (2019): La enseñanza basada en el apego Ed. Desclée de Brower. 288 pág. ISBN: 9788433030313

Louis Cozolino és psicòleg nord-americà i professor de Psicologia a la Universitat de Pepperdine. És graduat en Filosofia per la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook, en Teologia per la Universitat de Harvard i doctor en Psicologia Clínica per la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles. Ha realitzat investigacions empíriques sobre l’esquizofrènia, l’impacte a llarg termini de l’estrès i l’abús infantil. Ha publicat nombrosos articles i set llibres, i treballa a la seva consulta a Los Ángeles.