Sally Goddard BlytheEls problemes d’aprenentatge, especialment amb la lectura i l’escriptura, poden tenir l’origen en els reflexos primaris retinguts.
La política educativa dels successius governs s’ha focalitzat cada cop més en els resultats que no pas en comprendre els processos amb què els infants aprenen.
Els infants saludables, nascuts a terme, són equipats amb un conjunt de reflexos primitius, que donen suport a la supervivència en els primers mesos de vida.
Els infants saludables, nascuts a terme, són equipats amb un conjunt de reflexos primitius, que donen suport a la supervivència en els primers mesos de vida. Exemples de reflexos primitius són el de cerca i el de succió, que faciliten l’alimentació; o el reflex de prensió i altres reflexos que responen directament a l’estimulació del mecanisme de l’equilibri.
A mesura que les connexions als centres superiors del cervell es desenvolupen durant els primers sis mesos de la vida post-natal, aquests reflexos primitius primerencs són inhibits i/o transformats en reaccions posturals, que proveeixen dels fonaments per al control subconscient de la postura (necessari per poder seure), equilibri (necessari per proveir una base estable per als moviments dels ulls involucrats en la lectura, l’escriptura i la còpia) i la coordinació (el mitjà d’expressió a l’aula). En termes neurològics, el procés primerenc d’integració consisteix en la transició des de la resposta del tronc encefàlic del cervell cap a la resposta controlada corticalment.
Nombrosos estudis previs han assenyalat la relació entre els reflexos primitius residuals i els mals resultats acadèmics.
Si els reflexos primitius són retinguts més enllà del primer any de vida o les reaccions posturals no es desenvolupen plenament, proveeixen signes d’immaduresa en el funcionament del sistema nerviós central, poden interferir amb el desenvolupament natural i contribuir a dificultats posteriors en el desenvolupament psicomotriu, afectant a les habilitats socials i el rendiment escolar. Nombrosos estudis previs han assenyalat la relació entre els reflexos primitius residuals i els mals resultats acadèmics.
El 1996, basat en un mètode originalment desenvolupat al Institute for Neuro-Physiological Psychology (INPP), es va desenvolupar un test de cribratge i un programa d’intervenció escolar per capacitar els mestres per identificar signes d’immaduresa en el desenvolupament psicomotriu, que podrien minar els resultats escolars. Després d’una avaluació extensiva, el test de cribratge i el programa d’intervenció escolar va ser publicat el 2012, seguit d’un test de cribratge per a professionals de la salut el 2014.
Nova recerca
La nova recerca duta a terme a Polònia el 2016 i 2017 suggereix que aquestes eines de cribratge podrien ser utilitzades de forma més ampla per part de professionals involucrats en el desenvolupament infantil i l’educació, per ajudar a identificar nens i nenes que mostren signes d’immaduresa neuromotrius (INM) i que es podrien beneficiar de programes d’intervenció físics per tal de minimitzar la influència de trastorns del desenvolupament en l’èxit educatiu.
Els autors van comentar que l’estudi mostra que la integració espontània de reflexos es més completa en els infants d’edat escolar que en els d’edat preescolar i que la introducció del cribratge i el tractament de la integració dels reflexos a l’etapa preescolar i primera infància pot ser una part de la prevenció de trastorns del desenvolupament.
El primer estudi, en què van participar 135 infants (64 nens i 71 nenes) de dos grups d’edat: 4-6 anys (grup edat preescolar) i 7-9 anys (grup edat escolar), va revelar que malgrat la teoria que els reflexos primitius són inhibits en els primers sis mesos de vida, aquests poden persistir, i ho fan, en la població general. Els autors van comentar que l’estudi mostra que la integració espontània de reflexos es més completa en els infants d’edat escolar que en els d’edat preescolar i que la introducció del cribratge i el tractament de la integració dels reflexos a l’etapa preescolar i primera infància pot ser una part de la prevenció de trastorns del desenvolupament. També van comentar que recomanaven estudis amb més població per tal de definir una edat estàndard més acurada per a la integració.
Un segon estudi del mateix equip amb 35 infants d’edat preescolar, avaluats fent servir tant el Test de cribratge INPP (10) com el Test de Competència Motora van mostrar que com més gran és la severitat dels reflexos, menor competència motriu es dona. Els autors van concloure que sembla raonable incloure la teràpia d’integració dels reflexos en infants amb baixes habilitats psicomotrius. L’avaluació rutinària dels reflexos primitius pot contribuir a millorar el desenvolupament psicomotriu primerenc en infants amb necessitats, a més de prevenir dificultats que els infants poden trobar en la seva vida social i escolar.
*L’article es va publicar originalment en anglès a la web de l’INPP. Podeu llegir l’original a: https://www.inpp.org.uk/new-research-why-physical-foundations-for-learning-matter/
Sally Goddard Blythe és Psicòloga, Màster en Ciències i directora del The Institute for Neuro-Physiological Psychology (INPP Chester) Més informació: www.inpp.org.uk