Débora ChomskiCom podem descobrir les històries que viuen en nosaltres i transformar-les en relats que motivin els nostres alumnes? Aquesta és la proposta que fa l’autora en el llibre Educar i créixer amb històries, del qual aquest article n’és l’últim capítol. El llibre és un complet estudi teòric i pràctic sobre l’ús pedagògic de la narració (vegeu ressenya al final).
En aquest capítol volem animar-vos a concretar projectes narratius a partir d’històries personals o de la vostra comunitat, i que integrin les arts i l’experimentació amb diferents tipus de materials. I us convidem a compartir-los i desenvolupar-los amb els alumnes. Us proposem deu models d’arreu del món que us poden servir de punt de partida.
Llibre acordió
Aquest model és recomanable per a totes les edats. Els llibres acordió resulten del plec de fulls o cartolines que creen una successió d’imatges i paraules per explicar històries d’una manera creativa. Són llibres sorpresa, que donen valor a la forma i per això mateix se’ls considera llibre objecte.
A l’inici eren llibres de pregària d’ús personal —el seu nom en xinès és «sutra plegada».
Són d’origen xinès i es van començar a conèixer al segle XIV. Van ser la primera forma d’enquadernació textual, cosa que en facilitava la portabilitat. A l’inici eren llibres de pregària d’ús personal —el seu nom en xinès és «sutra plegada». Amb ells va canviar la disposició del text, que va passar a ser vertical.
L’ús d’aquest format es va popularitzar i ràpidament va passar al Japó i a altres països asiàtics.
És una de les formes de llibres artesanals més senzilles. Segons el nombre de pàgines que incloguin, podem dissenyar figures, com per exemple un estel o una roda, i després utilitzar-les com a decoració.
Per crear un llibre acordió hem de plegar una tira de cartolina blanca o de color. La idea per motivar els més petits és que combinin frases i dibuixos. Els nens més grans poden fer il·lustracions en dos fulls o més i afegir-hi textos breus.
Llibre cartoner
Durant la forta crisi econòmica a Llatinoamèrica de l’any 2001, moltes persones van perdre la feina i la casa. Famílies senceres recorrien els carrers i buscaven als contenidors alguna cosa de valor per vendre. Algunes recollien cartrons que revenien a la indústria per reciclar. Molts nens i joves van deixar l’escola per ajudar les seves famílies en aquells treballs de supervivència.
Havien perdut l’accés als llibres i la cultura. I moltes editorials petites van tancar les seves portes.
D’aquesta experiència tan traumàtica en van sorgir altres maneres de fer cultura. Un grup d’intel·lectuals va començar a editar les seves produccions de forma artesanal, creant els llibres cartoners.
Les tapes dels llibres eren del cartró que compraven a aquelles famílies de recol·lectors.
Les tapes dels llibres eren del cartró que compraven a aquelles famílies de recol·lectors. Aquestes tapes eren il·lustrades i pintades amb pintura a l’aigua i l’interior dels llibres eren fotocòpies de les obres. Alguns escriptors molt coneguts van cedir els drets de les seves obres perquè la gent més pobra pogués accedir-hi de manera econòmica. I alguns nens que havien hagut de deixar l’escola van aconseguir aprendre a llegir i escriure a partir d’aquelles obres.
L’editorial pionera va ser Eloísa La Cartonera, que es va instal·lar al popular barri argentí de la Boca. A més d’editar llibres, organitzaven tallers gratuïts d’enquadernació per a la gent del barri. Després van sorgir experiències similars que van inspirar joves editorials europees.
Crear llibres cartoners a l’escola és una excel·lent iniciativa que combina arts gràfiques i habilitats d’escriptura. Només cal cartró reciclat, fotocopiadora, grapadora, retoladors de colors i pintures a l’aigua.
Llibre catifa
Una catifa teixida a mà o feta amb retalls pot ser un càlid escenari on es desenvolupi una gran història. Els llibres catifa s’utilitzen molt a Catalunya, i són la primera joguina educativa que moltes famílies regalen als nadons.
Les dones teixien catifes que són autèntiques joies perquè expliquen visualment vivències i emocions
L’art d’explicar històries a partir de les catifes és molt antic. S’origina a Turquia i arriba al Marroc, on les tribus berbers es van especialitzar en aquest tipus d’art. Les dones teixien catifes que són autèntiques joies perquè expliquen visualment vivències i emocions. Aquest art és transmès de mares a filles.
La nostra proposta és que aprofiteu catifes amb dibuixets d’animals o personatges per estimular la creació d’històries. També podeu construir la vostra catifa llibre a partir de trossets de tela de diferents colors i textures enganxa-des o cosides. Afegiu-hi elements que aportin nous significats: mirallets, peluixos, lletres i nombres…
Llibre brodat
Al Perú, un grup de dones artesanes han format el col·lectiu Manos que cuentan. Elles broden llibres d’imatges amb tècniques molt antigues amb la finalitat de transmetre històries als més petits. Les artesanes María Gutiérrez, Maruja Santana i Rossana Reátegui creen llibres per llegir i tocar. També elaboren composicions i peces mòbils per recrear històries tradicionals i originals.
Us recomanem convidar les àvies del poble o del barri perquè ajudin els vostres grups a dissenyar i realitzar un llibre brodat.
Us recomanem convidar les àvies del poble o del barri perquè ajudin els vostres grups a dissenyar i realitzar un llibre brodat. Per desenvolupar el projecte, primer heu de triar una història i després podeu seleccionar una escena significativa. Heu de dibuixar l’escena en un llençol i, a continuació, podeu brodar-la o podeu fer-hi un collage barrejant brodats diversos amb ninots de fill o llana.
Llibre comestible
Els llibres tenen la seva pròpia flaire i es pot sentir plenament des del nas. D’altra banda, els menjars que apareixen als contes ens porten el record dels sabors de la nostra infància o evoquen el perfum de productes exòtics…
Molts contes populars inclouen aliments, ja ho hem vist. I aquests aliments, veritables o simbòlics, ens situen en un lloc i en un temps i ens permeten conèixer els personatges pels seus gustos.
Fins i tot hi ha un Festival Internacional de Llibres per Menjar. L’única regla per participar-hi és elaborar un plat original que sembli un llibre.
Els llibres per menjar van ser creats en unes pastisseries de França al segle passat. Més tard, es van presentar llibres de pa o fruita en algunes exposicions de llibres d’artista. Fins i tot hi ha un Festival Internacional de Llibres per Menjar. L’única regla per participar-hi és elaborar un plat original que sembli un llibre.
Festes escolars, com la Castanyada o Sant Jordi, són bones ocasions per crear llibres per menjar. Elaborem un pa de pessic amb farina, sucre i ous en forma rectangular. Un cop cuit, el decorem com un llibre, utilitzant pasta de sucre blanca o xocolata de cobertura, i hi escrivim paraules o hi fem dibuixos amb pintures comestibles. Aquests materials es troben fàcilment al supermercat o en botigues especialitzades en cuina i pastisseria. Només cal una mica de creativitat i molta paciència.
Paisatges de conte
Les fruites i les verdures són elements molt versàtils. Si les tallem a trossos i les disposem en safates, podem crear paisatges i personatges amb molt de gust. Després expliquem la història i al mateix temps tastem els components del conte.
Els nens trien les fruites que més els agraden i formen un paisatge, per exemple una platja amb palmeres.
Aquest tipus d’activitat agrada molt als petits i es pot aprofitar quan volem introduir nous aliments a la seva dieta. La proposta per treballar amb els nens és tallar fruites a trossets amb tisores i ganivets de plàstic. Els nens trien les fruites que més els agraden i formen un paisatge, per exemple una platja amb palmeres fetes de plàtan i mandarina i un mar de raïm, una bicicleta amb ro-des de taronja… Les opcions són múltiples.
Llibre per plantar
Un test de plàstic, mitja bossa de terra, unes plantes senzilles, branquillons, pedres i uns ninots de plàstic són els millors elements per crear un escenari natural per explicar contes.
La selva, el desert, un bosquet o el jardí botànic d’una ciutat són entorns molt inspiradors. Només falta afegir-hi una espurna d’imaginació. Un consell per treballar des d’aquesta perspectiva és sortir a la natura sovint.
Una altra idea és inventar alguna història que inclogui personatges elaborats integralment amb elements de la naturalesa, com trossos d’escorça d’arbre, fulles seques, pedres, etc.
El segell llatinoamericà Pequeño editor va publicar un llibre que relatava el viatge d’un pare a l’Amazònia, una extensa regió de la selva del Brasil en risc de desaparició. En acabar la història, els lectors podien plantar el llibre.
Amb aquest paper es poden fabricar punts de llibre, i si es planten aquests punts, en sortiran flors.
Si us interessa aprofundir en aquesta línia, podeu elaborar paper reciclat i incorporar a la pasta de paper algunes llavors de plantes. Amb aquest paper es poden fabricar punts de llibre, i si es planten aquests punts, en sortiran flors.
Llibre plomall
Els llibres plomall van ser creats a l’Índia amb una finalitat religiosa. Els monjos agitaven uns pals amb tires escrites amb pregàries i després en llegien algunes a qui els escoltava.
Els llibres plomall són fets a partir de tires de paper o cartolina de colors. Us proposem escriure en tires de paper:
- Llocs de contes populars com un bosc, un castell, una muntanya, una illa misteriosa.
- Personatges de conte o de pel·lícula.
- Aficions d’ara i d’abans: llançar fletxes amb arc, esquiar, anar en tricicle o en monopatí.
- Èpoques: la prehistòria, l’edat mitjana, el futur…
- Desafiaments: trobar la pedra màgica, vèncer el drac, volar a Mart…
Cada categoria (llocs, personatges, aficions, èpoques i desafiaments) té un color diferent.
Per jugar, en tria tres i explica una història en què apareguin els tres elements escrits en les tires.
Llavors, cada participant escull cinc tires de colors diferents i les enganxa amb cinta adhesiva en un extrem del llapis. Per jugar, en tria tres i explica una història en què apareguin els tres elements escrits en les tires.
Contes a la paret
Els tallers d’escriptura creativa fomenten la creativitat expressiva i són un bon recurs per apoderar els nens i joves per mitjà de l’ús de la paraula.
Els tallers d’escriptura creativa fomenten la creativitat expressiva i són un bon recurs per apoderar els nens i joves per mitjà de l’ús de la paraula. Et proposem unes idees engrescadores que els convidin a crear relats originals.
Aquestes microhistòries de cent vint caràcters —semblant a una piulada a Twitter— es poden escriure sobre cartolines i després retallar la cartolina amb una forma que tingui alguna relació amb els textos.
Per exemple:
- El pitjor dia de la meva vida
- Va ser un viatge inoblidable
- Aquest dia no em vaig poder aixecar del sofà i…
- Em fa por…
Llibre de viatges
A partir de les sortides que fem amb els alumnes, podem crear un relat del viatge utilitzant la tècnica de l’scrapbook, que és el terme anglès que designa els llibres de retalls. Qualsevol quadern o llibreta ens pot servir de base. Convé fer un esquema de què podem utilitzar per explicar la nostra experiència de viatge i com volem distribuir-ho dins el quadern: podem fer servir entrades als museus o teatres, tiquets de bus i metro, tovallons de cafeteries, postals, fotos, etc.
Els scrapbooks van sorgir a principis del segle XV a Anglaterra, per compilar receptes, cites, cartes, poemes…
Els scrapbooks van sorgir a principis del segle XV a Anglaterra, per compilar receptes, cites, cartes, poemes… Cada llibre era únic. I en la confecció del llibre hi podien participar amics o familiars, que hi feien aportacions en forma de text o d’il·lustració.
Abans que res, cal que els alumnes s’informin sobre les característiques del lloc que visitarem. Podem fer-ho tots junts a classe, uns dies previs a la sortida, mitjançant opuscles turístics, mapes, fotos, pàgines web, contes o llegendes… que repartirem perquè puguin ser consultats en grups de tres o quatre persones.
Després, entre tota la classe, escriurem un pla de viatge. Algunes preguntes que serviran per orientar el pla són:
- On anirem
- Com viatjarem
- On ens allotjarem
- Què portarem: tipus de roba i calçat, lupa, llanterna, vestit de bany…
- Què visitarem i quines activitats farem
Aquest pla de viatge ens pot servir per distribuir els continguts del llibre. Cada grup de tres o quatre alumnes pot confegir el seu propi scrapbook. També podem fer un sol llibre entre tota la classe i encarregar a cada grup que s’ocupi de documentar i explicar un apartat concret (destinació, mitjà de transport, allotjament…) o assignar-li una tasca: fotografiar, recollir targetes i tovallons de cafeteries, guardar entrades i catàlegs de museus, dibuixar, escriure les lletres o els títols de les cançons que ens han acompanyat durant el viatge…
A la tornada, podem dedicar una o dues classes a l’elaboració del llibre, traspassant a les seves pàgines tots els elements que hem anat recollint. Com que els alumnes no hi podran treballar tots alhora, mentre cada estudiant fa una valoració en veu alta de l’experiència, els companys poden escriure, retallar, pintar o enganxar.
Per acabar, és interessant que el llibre s’ensenyi i s’expliqui a altres classes (es pot encarregar a quatre o cinc alumnes que preparin una exposició oral acompanyada de suport visual) i que quedi a disposició de les famílies, o bé a la biblioteca o bé a la sala on es fan reunions amb els pares, etc.
L’article és un capítol del llibre Educar i créixer amb històries (Eumo, 2019).
Educar i créixer amb històries. Débora Chomski. Vic: Eumo, 2019. Fa uns deu anys, el científic cognitiu Daniel T. Willingham explicava a Per què als nens no els agrada anar a l’escola? (Graó, 2011) que les històries són “psicològicament favorables” per a l’aprenentatge i que la memòria “les tracta de manera diferent”. I és que els relats són, per als experts, la manera com s’estructura en bona part la nostra visió del món. Per això el material que Chomski ens ofereix en aquest llibre té tant de valor. Es tracta d’un compendi teòric-pràctic per utilitzar els relats a l’aula de totes les maneres possibles. Els continguts ocults de les històries, els secrets de l’art de crear-ne, la seva utilitat per treballar el currículum, per promoure i dinamitzar comunitats… La combinació de teoria, propostes pràctiques i relat d’experiències (que en definitiva, són bones històries), recollides en un llenguatge rigorós i alhora molt assequible, fa d’aquest un manual imprescindible per a una tasca també imprescindible: fer dels relats una eina educativa quotidiana.