Eva Martínez

En una ocasió vaig treballar en un assessorament a una escola, on vaig acompanyar a una mestra amb el seu grup durant diverses sessions. L’escola ens havia contactat ja que en aquest grup es donaven freqüents problemes de disciplina, que anaven augmentant i empitjorant el clima d’aula i les relacions a diferents nivells: entre el grup es donaven casos d’agressions, unes explícites i altres encobertes, i alguns nens tenien por de reaccionar; la relació de la mestra amb el grup estava tenyida de frustració, impotència i cansament, ja que després de diversos intents, xerrades, assemblees i càstigs, la conflictivitat seguia latent; la relació amb les famílies, atesos els continus conflictes a l’aula, també patia de tensió, desconfiança i exigència. Resulta fàcil imaginar en quin estat emocional i d’esgotament es trobaria qualsevol que hagués de gestionar una situació així....