Home

L’aprenentatge cooperatiu és una forma d’entendre l’organització de la classe i de les activitats, de forma que es doni lloc a interaccions constants i participació equitativa de tots els membres del grup. És especialment interessant per assegurar la inclusió de tot l’alumnat. Us proposem alguns recursos per realitzar activitats de forma cooperativa.

Dins l’aprenentatge cooperatiu, s’entén per “estructura cooperativa” un tipus d’activitat concreta, una manera d’organitzar l’equip per realitzar una tasca. Habitualment l’alumnat d’una classe s’agrupa en grups o equips de base que tenen una organització interna, unes formes d’autoavaluació cooperativa, etc.

En les aules on s’ha introduït l’aprenentatge cooperatiu es proposen unes formes determinades d’organitzar les activitats per tal que s’acompleixin els criteris propis d’aquell tipus d’aprenentatge. És el que s’anomena “estructura de l’activitat”. Es distingeixen estructures simples (que serien adequades per realitzar una tasca concreta en un moment determinat) de les complexes (“macroactivitats” d’aprenentatge que poden durar diverses sessions, com per exemple un projecte d’investigació o la preparació i representació d’una obra de teatre).

A continuació expliquem breument algunes de les estructures simples més freqüents, que es poden dur a terme en qualsevol context (tot i que òbviament us convidem a conèixer millor els criteris i eines organitzatives que proposa l’aprenentatge cooperatiu, tot consultant la bibliografia).

1-2-4

Davant d’una pregunta o proposta de reflexió, primer cadascú la pensa individualment. En segon lloc, la comenta amb una altra persona, i en tercer lloc, en un grup de quatre. La idea és que el grup acabi consensuant una resposta comuna.

El número

És una activitat lúdica, en què es concedeixen punts o premis als grups segons l’èxit en les respostes. S’assigna un número a cada membre del gran grup. L’educador/a extreu un número a l’atzar (p. ex. d’una bossa amb boletes de números) i demana una resposta al noi o noia que té aquell número. La persona a qui li ha tocat és la que ha de respondre. La puntuació que n’obté serà per al seu grup. Una opció, menys depenent de la resposta “correcta”, és que l’alumne hagi d’explicar la feina que han realitzat, no necessàriament “saber una resposta”.

Un per tots

És similar a l’anterior, però en aquest cas l’educador/a demana a l’atzar, a un membre de cada grup, el material escrit que està “produint” (p. ex. la llibreta d’investigació, si aquest és un material que s’està elaborant). La nota o comentaris que fa l’educador/a són assumits per tots el grup.

Llapis al mig

Es proposa una activitat, un problema a resoldre, per exemple, que s’ha de lliurar per escrit. El grup s’ha de posar d’acord amb la resposta. Només quan l’han consensuat i tots i cadascun l’entenen, es pot agafar el llapis i escriure-la.

Joc de les paraules

Al final d’un tema o d’una part del mateix, l’educador/a escriu a la pissarra un conjunt de paraules clau. El grup ha de formar frases amb aquelles paraules, que sintetitzin el treballat respecte a aquell tema. Després es posa en comú amb els altres grups, cosa que pot servir com a esborrany d’un resum del tema.

Lectura compartida

És una activitat per entrenar-se en la lectura comprensiva. Un membre del grup llegeix el primer paràgraf d’un text. El següent ha de resumir el que ha llegit l’anterior, i tot el grup ha de dir si està d’acord amb el resum o no. Després es continua amb el següent paràgraf.

Parada de tres minuts

És una activitat útil quan es fa una explicació “magistral”. De tant en tant, l’educador/a atura l’explicació i fa una parada de tres minuts. Aleshores, cada grup ha de pensar tres preguntes sobre el que s’ha explicat. Un cop passats els tres minuts, cada grup fa una de les seves preguntes per torns.

Mapa conceptual compartit

Es tracta d’una activitat de síntesi d’un tema, fer-ne un mapa conceptual o un esquema. Depenent del nivell de l’alumnat, cal guiar-lo més o menys. Una opció és repartir les parts del tema entre els membres del grup, i que cadascun d’ells prepari una part de l’esquema. Després l’hauran de posar en comú i fer-ne una versió comuna de forma compartida.

El full giratori

Es tracta de la realització d’una tasca escrita per torns, i alhora conjuntament. Per exemple, si es tracta d’una redacció, un membre comença una part (un paràgraf). Després li passa el full al següent, que continua escrivint. No obstant això, totes les persones que formen part del grup col·laboren, aporten, donen idees, etc.

El sac de dubtes

Després d’una activitat o tema, cada noi o noia escriu en un paper, amb el seu nom i el nom del seu equip base, un dubte que li ha sorgit. Un cop escrits tots els dubtes, cada membre del grup exposa als seus companys i companyes el seu dubte. Si li poden respondre, escriu la resposta a la seva llibreta. Si no és així, dona el seu full a l’educador/a que l’afegirà al “sac de dubtes”. En una segona fase de l’activitat, amb el gran grup, l’educador/a treu dubtes del sac i els pregunta per si hi ha algú que en sap la resposta. En cas que no, ell mateix els resol si pot i ho troba escaient, o ho planteja com un repte al grup per buscar-ne la solució (pot generar una nova investigació).

El trencaclosques (també dita Els quatre savis)

Aquesta estructura es pot utilitzar per a una activitat curta, però es més habitual fer-la durant uns quants dies, i per tant no seria ben bé una estructura simple. Es divideix un tema que s’està treballant en diverses parts. A cada membre de l’equip base se li assigna un dels temes, en el que serà “especialista”. Aleshores es reuneixen els especialistes de cada tema (per tant, un membre de cada grup per tema) i busquen informació, la debaten, la sintetizen, etc.. Quan ja el dominen, tornen al seu equip de base i comparteixen la informació, de manera que tots han de comprendre bé el tema que el seu company els explica.

Miquel Àngel Alabart és mestre i psicopedagog. Ha estat assessor de l’ICE de la UAB en temes de didàctica i treball per projectes. En l’actualitat treballa com a psicopedagog, terapeuta Gestalt i familiar i formador a l’Associació Arae. És director de les revistes Barbiana i Viure en família i professor associat a la Universitat de Vic.

Bibliografia

Johnson, D. W., Johnson, R. T. i Holubec, E. J. (1999): El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós

Pujolàs, P. (2003): Aprendre junts alumnes diferents. Vic, Eumo