“A mi no m’agrada la Història”. Aquesta és una afirmació freqüent entre els joves, que sovint veuen la Història com un coneixement opac, solidificat, rígid i dur, només memoritzable, però ni útil ni, és clar, lògic o raonable.

Moltes vegades, l’experiència amb un professor poc motivador o distant ha agreujat el problema. D’altres és més aviat al contrari, i sembla que per molts la raó que ens agradi la Història es deu a la influència d’algun mestre que vam tenir, i les explicacions del qual ens van encisar, traslladant-nos en el temps i fent-nos entendre allò de comprensible que té la Història.