La pràctica sistemàtica de l’observació directa, iniciada als anys 50 en l’àmbit terapèutic, s’ha anat introduint progressivament en el currículum d’alguns projectes educatius de l’etapa infantil. És una manera de relacionar-se amb els infants i de mirar-los des d’un lloc que interpel·la i transforma les pròpies educadores. Els seus efectes abasten doncs unes i altres. I és que, com diu una mestra citada en l’article: “La nostra mirada pot despertar canvis en els infants”....