Germán MachadoCom a homenatge a Gianni Rodari us oferim una lúcida anàlisi de l’estructura d’alguns dels seus Contes per telèfon. L’article repassa tipologies de relats i ens en descobreix el “secret” de l’originalitat i valor literari i educatiu. Una magnífica ocasió per conèixer millor el genial escriptor en el seu centenari, i especialment una de les seves obres més emblemàtiques.
El centenari del naixement de Gianni Rodari —un nombre rodó— és una bona excusa per rellegir la seva obra i comprovar com de clàssic continua sent aquest escriptor. I, la veritat, quaranta anys després de la seva mort —un altre nombre rodó—, aquest gran autor no ens decep.
Mestre, periodista, pedagog, militant polític compromès amb la justícia social i la llibertat, intel·lectual de primera línia a la Itàlia dels anys 60 i 70, escriptor —per sobre de tot, escriptor—, Rodari va renovar la literatura infantil i juvenil (LIJ) de la seva època, aconseguint un impacte mundial amb els seus llibres destinats a la infància.
Va escriure poesia, contes, novel·les, assajos, articles periodístics, i en tots els gèneres va deixar peces d’un valor enorme.
Va escriure poesia, contes, novel·les, assajos, articles periodístics, i en tots els gèneres va deixar peces d’un valor enorme. Qui no ha sentit llegir algunes de les seus Tirallongues del cel i la terra? Qui no ha llegit algun dels seus Contes per telèfon? Qui no té present novel·les com Les dues vegades del Baró Lamberto? Qui amb alguna vocació docent no ha sentit parlar de la seva Gramàtica de la fantasia? Els anys no van envellir el valor d’aquests llibres, que li van merèixer el 1970, ja fa 50 anys —més nombres rodons—, obtenir el guardó més important de la Literatura Infantil: el premi Hans Christian Andersen que atorga l’IBBY. Rodari és un referent de la LIJ, sí. Tots els qui estem treballant en aquest camp li devem alguna cosa, fins i tot quan no som del tot conscients del nostre deute.
Avui vull abordar el seu treball des d’una perspectiva molt personal, i llegir-lo com el creador d’una rondallística excepcional: el que he anomenat el conte de trama fantàstica rodariana. I és que en un grapat de contes, aquest genial escriptor italià va assentar les bases d’una rondallística que té per objecte transportar el lector cap a la realitat, a través de la fantasia.